Brigit, Brígida, que
la llum m’ompli!!!!
T’invoco deessa de
la llum, Candelera estimada
Fes que cremi sempre
el foc dins del meu cos
Per tal de seguir
viva, viva cada segon.
Sense morir en l’oblit
de l’ombra i la foscor freda.
Que m’escalfi les
entranyes la vida
que m'escalfi el cor la vida.
que m'escalfi el cor la vida.
Sense fred als peus,
per poder caminar descalça sobre la gebre d’aquest món.
per poder caminar descalça sobre la gebre d’aquest món.
Herba empolsada de
cristalls d’aigua
que es desfan sota els meus peus calents pel caminar de la
vida.
Tu, llum que va allargant-se
Llum i escalfor
Escalfor i vida.
Sense foc no hi ha vida!
Sense foc no hi ha vida!
Brígida, Candelera meva,
ofega entre els teus braços els meus hiverns!
Amaga dins nostre la
llum que cerca tot allò que viu
L’escalfor que
necessita l’ocell de bec i cos petit
l’àguila grandiosa
i la garsa que travessa
el món.
Sol petitet dins
nostre, sol gran a dalt de tot del cel.
On les ombres no
existeixen i les tempestes són de foc i esclat.
Que els nostres
anhels siguin calents i plens de vida!
Que les nostres
ombres puguin conèixer la llum!
Que la nostra foscor
ens serveixi de repòs!
Que la nostra vida s’il·lumini
amb tu!
Que no ens faci por cremar-nos!
Brígida, Candelera lluminosa...
Brígida, Candelera lluminosa...
No hay comentarios:
Publicar un comentario