viernes, 12 de noviembre de 2010

Capítol 4 Auto-estima i auto- destrucció


Jorge Lizana


I
Venen a l’orgull         
les mentides
enfadades
vespes brunzint

Venen al desamor
 els insults

Sons malsonants
dagues voladores
escorpins negres
potes de conill
sargantanes llestes
cues de rata
mussols
aranyes peludes
bèsties de l’infern


En l’obscuritat
del llit
em veig
en l’armari mirall
Potes de pollastre penjant
rat-penats al sostre
budells de serp
granota congelada
ungles de lleó
bàlsam de tigre
cua d’escurçó

No puc més
Que les males idees se’n vagin del meu cap
que la llum perpetua m’il·lumini
i reposi en pau
donem gràcies
Amén



II
Ineficaç           
desgraciat
corrupte

No em deixis pas
aquesta nit

Fracassat
Vell
Intocable

Abraça’m fort
Molt fort

Pervertit
Boig
infumable

No m’abandonis
Al mirall només t’hi veig
A tu.




III
Patim, patam       
Soc aquí
no tinc ganes de res
Patum
salto sobre el llit
Patim
sempre em faig el mateix
m’enfonso com el plom
Patam
baixo al fons de mi
Patum

Patim
em castigo
Patam
m’aixafo
Patum
m’esclafo
patim, patam
una clofolla d’humà
Patum.

No hay comentarios:

Publicar un comentario