imatge de la Paola Hakimi
Avui començo aquesta sèrie de poemes que aniré penjant regularment al blog.
Els poemes surten de la lectura de les cartes del Tao editades per Devas, que la Cristina em va regalar per reis. Li agraeixo aquesta font d’inspiració i espero que arribin a qui ressonin.
Salut i bon dia a tothom.
Carta extreta el divendres 21 de gener del 2011-01-21
Carta núm: XXV
Text de la carta:
Els bons són mestres dels dolents, y els dolents són útils als bons.
Qui no estima al seu mestre, ni aprecia ser útil manifesta confusió en el seu saber.
Aparentar ignorància sent il·luminat, aquest és el secret essencial.
Poemes
Poemes
I. Qui creu que sap
no sap.
Qui sap
entén que no sap res.
Qui sap té
camina cap a la llum
i ajuda a caminar als altres.
Faig una reverencia
amb respecte
agraïment
i amor
als peus dels que anomenem
els meus enemics.
Per mi són els meus mestres
i els dec tot el meu aprenentatge.
II. Desplego
les ales del amor
gràcies a
qui encara no m’estima.
M’estiro davant els peus
d’aquells que encara em menyspreen.
Agraeixo el que em fan treballar
aquells que encara
em consideren l’enemic.
En un instant
tot serà llum
tots ells
tots nosaltres i tot
serem germans
davant dels ulls de l’univers.
III. L’amor tant ample
que no puc abastar-lo.
Omple tot el conegut i el desconegut.
El que reconeix-ho
el que em fa por.
L’amor omple els buits
els plens, els mitjos.
Em fa saber
tot el que necessita cura dins meu.
Cada cop que veig la por en mi
la veig en els altres.
L’odi
és el gran mestre
explicant la necessitat d’estimar.
IV. En un moment
ja no tindré por de res.
Ni por de ningú.
M’ajupiré i m’aixecaré lliure.
En un moment
el moment desapareixerà
deixant només el complert.
Sense passat
sense futur
ni culpa, ni dol.
En un moment
la comprensió serà tot.
Cap mal present omplirà el meu cap.
cap estratègia ocuparà la meva ment.
En un moment,
en un moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario