Carta núm: XXXIX
Text de la carta:
Sense sortir de casa
Es coneix el món.
Sense mirar per la finestra
es veu el Tao del cel.
Quan més lluny es va
Menys es coneix.
Així, el savi,
Sense sortir, ho sap tot,
Sense veure, coneix,
Sense actuar tot ho obté.
La realitat, tal i com la veiem ,
És una il·lusió. Aprofundeix
cap el teu interior i et serà
revelat el que avui no entens.
IX.
No podem veure res, si no volem veure-hi
i per més que vulguem
sortint, res coneixerem.
Centra’t, tot és a dins
el món és dins nostre
el de fora, un mirall
reflexa la foscor interna
reflexa la llum interior.
Dins del nostre cor, Àfrica
a les nostres mans, Austràlia
al nostre cap, Amèrica
al nostre ventre, Àsia
als nostres peus i esquena Europa.
X.
Qui vol conèixer, que cerqui dins
qui vol descobrir, que acluqui els ulls
qui es vulgui relacionar, que romangui en solitud
qui vulgui estimar, que abraci les seves pors.
XI.
Tantes oracions desesperades
a boca de canó diem.
Sobre els nostres peus,
les ferides dels peus dels altres.
A les nostres mans plenes de sabó,
la seva sang.
Volem conèixer i destruïm,
volem crear ignorat,
I volent agafar-ho tot, tot ho perdem.
Ara sense res, ja ho tenim tot.
XII.
Una estrofa, pot dir-ho tot,
una paraula, pot dir-ho tot.
Tota una biblioteca, pot no contenir,
ni l’essència d’un sol cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario