El destructor

El destructor s’acosta

arrossegant-se

gratant-se el cap

murmurant….

El destructor camina descalç

fa pudor de mascle esquerp

té els ulls encesos

els genolls plens de ferides

i el cor eixut, eixut, eixut.

En el cel

els núvols han vist passar tots els seus temps de bondat

Totes les ànsies de meravellar-se amb cada sortida de sol

amb cada flor i cada insecte

amb cada llàgrima que queia dels ulls dels altres

El destructor

cada dia es cansa més

cada dia necessita més; anar a dormir aviat

clavar un cop de peu a una casa

o aixafar un arbre

No paeix les  ovelles

no tolera l’alcohol

ni aguanta les seves males costums.

Ara, al costat d’aquesta paret de pedra altíssima

veu el niu de l’àliga allà dalt

amb un poll a dins:

Xisclant!

Es sent tant vell!

Que fins i tot es planteja:

Deixar de destruir i descansar.