viernes, 15 de noviembre de 2013

Ni la teva aprovació em dec




Francisco de Goya


Pensava arribar-te al cor com una bomba
deixar-te esgarrifat
esglaiat d'emoció
llàgrimes avall
i pell de poll

Pensava travessar la pell dura
travessar el muscle
el moll de l'os
commoure tanta ànima com tinguessis
i m'he quedat muda
m'he quedat morta
blanca, pàl·lida, glaçada
perduda, buida, desfeta
inert...

I tanta vida com tingues
cridaria
cantaria
i tornaria a descobrir
tanta veu com tingues cantaria
posseïda
pels ancians

I tanta energia com tingues
tornaria a devorar allò que em regalares
i tornaria a honorar-ho des de el fons
des de la foscor lluminosa del creador

Jo soc, aquella que és presencia i poesia
Jo soc, allò que mai descansa
jo soc, allò que pot fer i transformar
del no res, del no manifestat...
 a les matèries.

No hay comentarios:

Publicar un comentario