Francisco de Goya
Pensava arribar-te al cor com una bomba
deixar-te esgarrifat
esglaiat d'emoció
llàgrimes avall
i pell de poll
Pensava travessar la pell dura
travessar el muscle
el moll de l'os
commoure tanta ànima com tinguessis
i m'he quedat muda
m'he quedat morta
blanca, pàl·lida, glaçada
perduda, buida, desfeta
inert...
I tanta vida com tingues
cridaria
cantaria
i tornaria a descobrir
tanta veu com tingues cantaria
posseïda
pels ancians
I tanta energia com tingues
tornaria a devorar allò que em regalares
i tornaria a honorar-ho des de el fons
des de la foscor lluminosa del creador
Jo soc, aquella que és presencia i poesia
Jo soc, allò que mai descansa
jo soc, allò que pot fer i transformar
del no res, del no manifestat...
a les matèries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario