jueves, 8 de septiembre de 2011

Les lletres de les cançons dels U-Tòpics

Fotografia: Joan Ramon Alegre


El camí perdut

L’incertesa de viure
El desig de ser immortal
Estimar-te per sempre
Tu saps que no pot ser

Recorda aquells dies, lluny del teu país
Quant temps vols tenir, per decidir el que vols

Confusió, contradicció
Això és el món
Confusió, contradicció
Això som tu i jo

Maleït silenci, el fred en l’obscuritat
Els ulls de la realitat, sempre fan plorar

El temps s’escapa, no et puc esperar
La vida passa, massa de pressa

Confusió, contradicció
Això és el món
Confusió, contradicció
Això som tu i jo

Hem de trobar, el camí perdut
Que hi ha dins del cos? El camí perdut
Hem de trobar, el camí perdut
T’he donat el cor, al camí perdut

-------------------------------------------------------------------------------------------
Ets tu

Ets tu, la millor pedra
Que guardaré per sempre, en el meu llit gris
Ets tu, la millor joia, que posaré, en el millor anell que tinc

I el temps, s’escaparà, s’enfonsarà,
Se’n anirà per sempre més
En el lloc més fons
En el lloc més negre, del meu llit estret

Ets tu, la història curta
Més ben pensada que mai havia sentit
La millor forma, de la soledat més obscena

I el temps, no perdonarà per sempre
Tot el que has fet amb ell
I el tems s’escaparà, s’enfonsarà
Se’n anirà per sempre més.

Dos compassos música

Tu, la millor pedra, que guardaré per sempre en el meu llit trist
La millor forma de la soledat més obscena


I el temps, no perdonarà per sempre
Tot el que has fet amb ell
I el temps s’escaparà, s’enfonsarà
Se’n anirà per sempre més.

Solo

--------------------------------------------------------------------

Ja no crec en tu

Ja m’has ensenyat a no creure mai amb tu
Perquè sempre em falles
Ara ja no crec en el teu nom
Ara ja no crec en tu.

No et tinc confiança
Ni et dono la ma
Ara, ja no crec en tu

Queden lluny els dies
De la nostre llibertat
Queden lluny les hores felices
Només hi ha paraules
Que no tenen sentit
Ja no sabem pas, com dir-les

 4 música

Avui marxaré, amb el tren de les 9
Amb només un bitllet d’anada
Començaré la meva vida
A un altre lloc
Ara ja no crec en el teu nom

Queden lluny els dies
De la nostre llibertat
Queden lluny les hores felices
Només hi ha paraules
Que no tenen sentit
Ja no sabem pas, com dir-les

Solo

Només m’enduré equipatge per mi
I sé, que potser al tren, ploraré
Però m’és igual
Però m’és igual
Ara ja no crec en el teu nom

Queden lluny els dies
De la nostre llibertat
Queden lluny les hores felices
Només hi ha paraules
Que no tenen sentit
Ja no sabem pas, com dir-les x3
--------------------------------------------------------------------------------------------
Les tardes i les nits

Les tardes moren als bars
Plens de gent que beu
Litres de cervesa
La vida tenyida
de color de rosa

les nits neixen als bars
amb gust de rock’n roll

Mouen , els seus cossos
les nenes, descocades
la calor, et pot fer oblidar el teu nom
la calor, et pot fer oblidar el teu nom
però no el gust
d’uns llavis vermells

solo

Les tardes moren als bars
I la cervesa, mulla tots els teus pensaments
L’alcohol, et pot fer oblidar el teu nom
L’alcohol, et pot fer oblidar el teu nom

Les nits neixen als bars
Amb gust de rock’n roll
rock’n roll, rock’n roll,
rock’n roll, rock’n roll, rock’n roll x 2

L’alcohol, et pot fer oblidar el teu nom
L’alcohol, et pot fer oblidar el teu nom

------------------------------------------------------------------------
Morir d’avorriment

Morir i patir d’avorriment
I del costum més escaient
Del somni de contar mentides

Morir i patir d’avorriment
De ser l’esclau del sol naixent
De néixer, quan s’escapa el dia

Entre les coses hi ha un bon tros
De negativa i enderroc
De flautes que no sonen
En la vida

Passat d’argent, present creixent
D’una malvada però innocent
D’una malvada però innocent mentida

Veig volar lluny la llibertat
Molt més enllà d’on veig i puc tocar
D’on veig i puc tocar

Morir i patir d’avorriment
I del costum més escaient
Del somni de contar mentides

-----------------------------------------------------------------------------------------
Pady

Ho, Pady,
Porta talons vermells d’un pam
Una minifalada
Amb un tall fins el cul

Per el seu escot pots veure
Les muntanyes dels Alps
I si ensenya les dents
Pots dir-li: profident

Tindria la certesa
De que mai ha pogut
Arribar fins on volia
Ni volar tant alt com pensava
Ho, Pady
Uo, uo, uo, uo, Pady

No la convidis mai a veure
O se’t pot acabar el Bourbon
Només menja camemberg
Només veu chapany Francés
Surt a passejar
Quan marxa el sol
Movent la llengua lascivament

Tindria la certesa
De que mai ha pogut
Arribar fins on volia
Ni volar tant alt com pensava
Ho, Pady

Solo

Pady és, una noieta letal
Pady és, un prototip il·legal
Pady és, un producte industrial
Pady és, una noieta letal

Pa, pa,
pa, pa,
pa, pa, Pady és Pady és
pa, pa, Pady és

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
El cop que vingui

He estat un cop més negligent
M’he trobat a mi, tant amargament
No podré volar si no tinc ales
Els desplacis, les mostres amargues

I el cop que vingui, vingui, no ho sé
Però sé que arribarà, arribarà, malament
I que al final diràs, no importa
El cop que vingui, ja hi seré

Mireu als homes, tots són morts
Mireu els trons, tots són buits
Mireu els mutants com fugen
De la por de les seves virtuts

I el cop que vingui, vingui, no ho sé
Però sé que arribarà, arribarà, malament
I que al final diràs, no importa
El cop que vingui, ja hi seré
El cop que vingui, esperaré

2 compassos música

Destrossats, els caps dels enemics
Aniquilats els fusells dels enemics
Afusellats tots els seus membres
Les nostres vides, els nostres engendres

I el cop que vingui, vingui, no ho sé
Però sé que arribarà, arribarà, malament
I que al final diràs, no importa
El cop que vingui, ja hi seré
El cop que vingui, esperaré

4 compassos música

I el cop que vingui, vingui, no ho sé
Però sé que arribarà, arribarà, malament
I que al final diràs, no importa
El cop que vingui, ja hi seré
El cop que vingui, esperaré

Ho, ho
Esperaré
Ho, ho

-------------------------------------------------------------------------------------
Hi ha una resposta?

Avui, com un boig
Crido histèric, perquè no entenc res
De cop i volta, sembla
Que hàgim  perdut el nord

Tancat en un laberint
D’històries sense sentit
Estem com un rellotge parat
Davant les portes de l’eternitat

On és el temps perdut?
On és l’aigua del riu?
On és el nostre amor?
Qui té una resposta?

Uo, uo, qui te una resposta?
Uo, uo, qui te una resposta?

Cada dia sento com un martell
El teu plany al cap
Cada dia sortiria corrents
No sé a on!
No sé a on!

Necessitem alguna cosa més
Que una revolució
Necessitem alguna cosa més
Que l’ajut de DEU
No sé què
No sé què
I ara que farem

Uo, uo, qui té una resposta
Uo, uo, qui té una resposta

Solo final

------------------------------------------------------------------------------------------------
La guilla

Caçador, tant sols ets el seu esclau
Et porta on ella vol, et tracta com un animal
S’amaga al seu cau i tant sols observa
Per la bola de vidre
S’amaga al seu cau i tant sols observa
Per la bola de vidre

És la guilla que s’esmuny, com l’aigua en la pedra gravada
No et mullis el peus al toll, mai quan la guilla guaita

S’amaga al seu cau, no deixa cap marca
Quan entra dins l’aigua, mou la terra i l’aire
Per que coneix als caçadors, als caçadors d’ànimes
Per que coneix als caçadors, als caçadors d’ànimes

Que busquen la seva ànima
Que cerquen la seva ànima
Que surten sempre a matar-la
Que surten sempre a matar-la

Absorbeix el teu esperit, fins a la part més infinita
S’empassa l’última gota del teu líquid vital
Que et quedarà per venjar-te? Per ferir el seu cos irreal?
Que deixaràs que conegui? I que s’emporti al seu cau?

És la guilla que s’esmuny, com l’aigua en la pedra gravada
No et mullis el peus al toll, mai quan la guilla guaita
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Maleït de deu

No podré salvar-te maleït de Deu
Cremaran els cossos
Sortirà el ferment

No us canseu d’aquesta existència
Pot ser que demà no hi sigueu
Rebolqueu els cabells en les runes
Que omplen sempre els vostres cervells

Pensa que eres
Pensa que eres
Pensa que eres
I no seràs mai més

El que creies
El que creies
El que creies
I no creuràs mai més
I no creuràs mai més

La vida dona voltes al revés
En el temps sempre et pots perdre
La vida dona voltes al revés
No trobaràs mai el naixement

No podré ajudar-te maleït de Deu
Cremaran els cossos
Sortirà el ferment

Pensa que eres
Pensa que eres
Pensa que eres
I no seràs mai més

El que creies
El que creies
El que creies
I no creuràs mai més
I no creuràs mai més
---------------------------------------------------------------------------------------------
No comptis amb mi

Si només necessites, que la meva voluntat
Perdre’t en un riu de sang, en un mar de fang

Si només desitges, que posseir el meu cos
No tens solució, als meus problemes d’amor

Necessitar-te o perdre’t
Desitjar-te o decidir
La columna que raja
S’acaba aquí amb mi

Dos compassos música

Si només necessites, les coses que són importants
Passar de les drogues, passar dels amants
Si només desitges, que posseir el meu cos
No tens solució, als meus problemes d’amor

I et veig abandonat, en les ones de les meves emocions
Necessitar-te o perdre’t, desitjar-te o decidir
Ho, ho, ho, ho, ho, ho, ho
Ho, ho, ho, ho, ho, ho, ho x2
Hoooooooooooo

quatre compassos música

Si només anheles, la meva voluntat
Deixa’m d’una banda, fuig del meu costat
Si només necessites, que repetir el meu nom
Esborra la cara, no perdis el son

Necessitar-te o perdre’t
Desitjar-te o decidir
La columna que raja
S’acaba aquí amb mi
Ho, ho, ho, ho, ho, ho, ho
Ho, ho, ho, ho, ho, ho, ho x2
Hoooooooooooo

Necessitar-te o perdre’t
Desitjar-te o decidir
La columna que raja
S’acaba aquí amb mi
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Els cotxes et refreguen al passar

Fins a l’últim moment
No saps on vas
Esperant al carrer, mil hores més
Si no hi ha medicines, no saps funcionar
Si no et maltracto, no em pots estimar

Tancats en aquell pis del barri antic
Buscant la manera d’evitar sortir
Ens hem oblidat, de que existim
No hi ha paradís, però allò era l’infern

Que vols que hi faci, si t’has quedat penjat
Que vols que hi faci, si ja no vols lluitar
Que vols que hi faci, si els cotxes et refreguen al passar

Dos compassos música

Maquines que no paren, homes programats
Pugen les escales cridant:
Esteu bojos o que? Cridarem l’autoritat!
Esteu bojos o que? Deixeu-nos ja d’emprenyar!

Que vols que hi faci, si t’has quedat penjat
Que vols que hi faci, si ja no vols lluitar
Que vols que hi faci, si els cotxes et refreguen al passar

Dos compassos música

I tu, abocada al balcó
Amb la pistola a la ma
No sabies que fer
Tot estava fosc
A sobre el mirall, ja no hi queda res
Aquella negre paret
Ens havia condemnat

Que vols que hi faci, si t’has quedat penjat
Que vols que hi faci, si ja no vols lluitar
Que vols que hi faci, si els cotxes et refreguen al passar
 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hot blues

Hot blues, Blues urbà
Lentament, cada cosa va passant
El temps s’atura, per una cançó
Aquesta cançó, un blues urbà
Records que passen
A la velocitat de la llum

Com una pel·lícula
A tota marxa
Imagino, aquell saxo tocant
Hot blues, Blues calent urbà
Desfés, entre els teus acords
Totes les desgracies que em puguin passar
Olor de quitrà
De tempestat d’estiu, hot blues

El passeig està ple d’arbres
La soledat és bruta de tant fum de cotxes
El polígon, pot estar poblat
Hot blues

Solo

Hot blues
No ploris més, que demà
Pot ser que surti el sol
No pateixis, que jo em quedo amb tu
Cantant aquest blues
Calent i urbà
Saps que no soc, com un pensament que passa
I s’oblida fàcilment

Hot blues, Blues urbà
Lentament, cada nota va passant
El temps s’atura, per una cançó
La meva cançó, un blues urbà
Records que passen
A la velocitat de la llum.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
ELs llums de colors

Amb el cap tant ple
D’allò que no puc dir

Un sentiment estrany
Envaeix el meu pensament

Veig passar la vida per darrera del tren
I el rostre fantasmal, d’aquell
Que morí en l’abisme

Perquè no em fan afecte els llums de colors
Ni l’estimulació visual?
Perquè no em fan afecte els llums de colors
Ni l’estimulació visual?

Es perd en la boira
La nostàlgia i tot
S’adorm en el meu cap
El llibre de projectes de l’any que ve
Tornaré a pensar
Que soc un embolic
Un carreró sense sortida
Amb el cap tant ple com quan vaig començar
I totes les meves passions prohibides

Perquè no em fan afecte els llums de colors
Ni totes les meves passions prohibides x 2
 ---------------------------------------------------------------------------------------------
Malson

Demà em diràs
Que tot ha sigut
Un mal, mal, mal, malson
M’agafaràs de la ma i em portaràs al carrer
Em pregunto, si el bon dia encara existeix
Si el sol et crema, si la tristor et malmet

En el horitzó, el sol et torna vermell
En el desert les ombres desapareixen, desapareixen
En el horitzó, el sol et torna vermell
En el desert les ombres desapareixen, desapareixen

M’ensenyaràs que tot ha sigut
Un mal, mal, mal, malson
M’agafaràs de la ma i em portaràs al carrer
Jo no entenc res
Com si això no fos veritat, com si tot fos mentida
Una gran, gran, gran mentida

En el horitzó, el sol et torna vermell
En el desert les ombres desapareixen, desapareixen
En el horitzó, el sol et torna vermell
En el desert les ombres desapareixen, desapareixen

Solo 4 compassos

M’ensenyaràs que tot ha sigut
Un mal, mal, mal, malson
M’agafaràs de la ma i em portaràs al carrer
Jo no entenc res
Jo no entenc res
Jo no entenc res
Jo no entenc res

En el horitzó, el sol et torna vermell
En el desert les ombres desapareixen, desapareixen
En el horitzó, el sol et torna vermell
En el desert les ombres desapareixen, desapareixen
----------------------------------------------------------------------------------------------
Nova era

Nova era, la trobada amb el desconegut
La inesperada, l’abolició dels drets

Les cadenes de les mans, ja no et marxaran mai més
Arrossegaràs l’esquena, per tots els camps de treball

La força de la raó, ara deixa d’existir
Vius en un passat, present
Que mai canvia el teu destí

Nova era, la història s’ha acabat
I cauen entre les runes, les últimes columnes ancestrals

Les passades del teu cap, ja no et marxaran mai més
Arrossegaràs l’esquena, per tots els camps de treball

La força de la raó, ara deixa d’existir
Vius en un passat, present
Que mai canvia el teu destí

solo

La força de la raó, ara deixa d’existir
Vius en un passat, present
Que mai canvia el teu destí
Nova, nova era
Nova, nova era
Nova, nova era
Nova, nova era

Nova, no, no, no, no, no, no, nova
Nova, no, no, no, no, no, no, nova
Nova era, nova era, nova era, nova era
No, no, no, nova era
----------------------------------------------------------------------------------------
Tenir records

Estan desfets el glaçons del teu vas
I sé que tu, que tu t’esperaràs
A que marxi la gent per sentir-te indiferent
A que tanquin els llums per sentir-te sol

Ploraries si poguessis però ets un home
Correries si en sabessis darrera d’ella
Però ara ja només permetre tenir records
Ja només et pots permetre tenir record
Tenir records x 2

Necessites més pastilles per dormir
I una psicòloga, psicòloga potent
Ja no et fa il·lusió sortir
Ni tenir, ni tenir ningú més al teu llit

Ja només et pots permetre tenir records
Ja només et pots permetre tenir records
Tenir records x 4

2 compassos música

Has d’aprendre
Que la vida no t’ajudarà
Ni que caminis
Ni que caminis, ni que corris molt
Has d’aprendre
Que les coses mai canviaran
Ja només et pots permetre tenir records

Ja només et pots permetre tenir records
Ja només et pots permetre tenir records
Tenir records x 4

Tenir records, cors, cors, cors, cors
Tenir records, cors, cors, cors, cors




















 






























domingo, 15 de mayo de 2011

Aprenentatges en un sopar de dones



El meu aprenentatge
de vegades és un mirall cruel
que em fa sentir malament.

M’escolto i penso:
Qui parla?
Qui és aquesta que parla,
i se li escorre l’ego entre les cames?
Al llevar-me al matí
el món se’m ha caigut a sobre.
Aquest petit món centrat en mi
se’m ha caigut a sobre.

I el dolor de la culpa per haver parlat
comparar-te l’incomparable.
D’una culpa de la que no em deslliuro
perseguint-me com la meva ombra:
Fosca...
Ancestral...
Cendrosa, en crema constant.

El bosc de la ment
acorralant-me!
El bosc de la ment
i tots els seus remaleits patrons!
La foscor instal·lant-se en l’anima

Per sopar
estàvem assegudes
davant d’un munt de lletres
guardades en caixetes de paper.

Assegudes davant de la vida
parlant dels micro móns personals
deslliurant-nos del mal.

I avui jo em sentia malament
sense saber per què
ara sabent per què.

Em venien al cap frases dites
i jo mateixa em veia
pronunciant
un cop rera un altre els noms del meu món.

Hauria de sentir-me bé per haver identificat un patró!
Hauria de sentir-me agraïda per l’aprenentatge!
Però no!
Ho sentia com misèria absoluta
com patologia enganxosa de la que hauré de llibertar-me:
Aquest ego que s’infiltra a tot arreu
que fa comparar el món amb nosaltres
que redueix el món a nosaltres.

Agraeixo i alhora demano disculpes aquí m’ha fet de mestra!
Agraeixo la lliçó de veure i aprendre per mi mateixa
gràcies a la interacció amb els altres.

Gràcies a la vida!




Y La Bamba - Juniper from Tangible Worldwide on Vimeo.

domingo, 3 de abril de 2011

Poemes de les cartes del tao III

                                   Quadre de Paul Delvaux

Carta núm: XXXIX

Text de la carta:
Sense sortir de casa
Es coneix el món.
Sense mirar per la finestra
es veu el Tao del cel.
Quan més lluny es va
Menys es coneix.
Així, el savi,
Sense sortir, ho sap tot,
Sense veure, coneix,
Sense actuar tot ho obté.

La realitat, tal i com la veiem ,
És una il·lusió. Aprofundeix
cap el teu interior i et serà
revelat el que avui no entens.

IX.
No podem veure res, si no volem veure-hi
i per més que vulguem
sortint, res coneixerem.

Centra’t, tot és a dins
el món és dins nostre
el de fora, un mirall
reflexa la foscor interna
reflexa la llum interior.

Dins del nostre cor, Àfrica
a les nostres mans, Austràlia
al nostre cap, Amèrica
al nostre ventre, Àsia
als nostres peus i esquena Europa.


X.
Qui vol conèixer, que cerqui dins
qui vol descobrir, que acluqui els ulls
qui es vulgui relacionar, que romangui en solitud
qui vulgui estimar, que abraci les seves pors.


XI.
Tantes oracions desesperades
a boca de canó diem.
Sobre els nostres peus,
les ferides dels peus dels altres.
A les nostres mans plenes de sabó,
la seva sang.
Volem conèixer i destruïm,
volem crear ignorat,
I volent agafar-ho tot, tot ho perdem.
Ara sense res, ja ho tenim tot.


XII.
Una estrofa, pot dir-ho tot,
una paraula, pot dir-ho tot.
Tota una biblioteca, pot no contenir,
ni l’essència d’un sol cor.




miércoles, 30 de marzo de 2011

A la llum del sol



I.                      
Preciosa llum blanca del univers
preciós estel d’escalfor
m’omplo de tu com a reflex

I cel blau, blau-cel, sense núvols, sense cap mena de límit
embolcall sagrat de la terra
anella d’espai transitable.

I aire
llum i aire
blanc en moviment
blanc en dansa
camí blanc
blanca llum.

Arrossega tot allò que ja no ens fa servei,
que canvií desintegrant-se en milions d’espurnes lluminoses.
Aixeca-ho, fes-ho levitar
lliurant-ho com a registre al univers.

Sol, escalfor radiant
llum que ja m’ha transformat en llum:
No peso gens
no tinc cap límit a la pell
no soc de carn
només llum.

II.
A la llum del sol
jo escric versos lluminosos.
A la llum del sol i del poder que mostra.
Davant seu desapareix-ho en ella,
davant d’ella desapareix-ho en ell.

Clarament, amb els ulls tancats
sento que veig el blanc intens que m’inunda
res existeix, res més que el blanc.

Demano cures miraculoses!
Demano comprensió infinita!
Demano compassió.

III.
La blanca daga amb el seu exercit
d’incomptables dagues blanques
totes a l’hora precipitant-se
sobre la terra.
Sense elles morta.

Llum que m’empeny,
llum que m’esguarda:
Fes que el foc cremi dins meu
tot allò que sigui carbó.

IV.
Arrossego el banc
m’hi estiro a sobre
tant curta o llarga com soc
m’hi poso bé i el rebo:
Tot aquest sol de Març!






sábado, 22 de enero de 2011

Poemes de les cartes del tao II

                                            Il·lustració de Paola Hakimi

Carta núm: XXXVIII

Text de la carta:
No hi ha calamitat més gran que tenir molts desitjos.
No hi ha mal més gran que ser ambiciós.
No hi ha falta més gran que lliurar-se a la cobdícia.
Així, saber apreciar els que es té, és una satisfacció constant.

V.
Res no desitjo
que no em falti el somriure a la cara i el cor.

Res no desitjo
que no em falti el plat a taula.

Res no desitjo
que no els falti la salut als meus ni a mi.

Res no desitjo
que no ens falti l’amor
que no ens deixi l’amor.

VI.
Si no fos jo, sinó un milionari
amb un espai gran per pintar
amb un hort gran
amb una sala gran per ballar.

Si no fos jo, sinó una milionària
amb una casa de pagès per viure
amb una llar de foc per escalfar
amb dos gossos peluts als peus
i nens voltant.

Si no fos jo, sinó milionària
aniria a una clínica de desintoxicació
jubilaria a la mare
la deixaria viure tranquil·la per sempre
sabent que mai li faltarà de res.

Però al cap d’un instant se’m ensorren els somnis
començo a patir per conservar els diners que no tinc

Em sento feliç de no ser milloraria
em sento feliç de no haver de patir
ni per perdre la casa, ni els gossos
ni llar de foc, ni els fills.

De no haver de patir per el que no tinc
em sento feliç
deslliurada dels meus milions.

VII.
El que tinc
em sembla suficient.
Sobretot
per l’amor del que gaudeixo:
El del meu home
El de la mare i els germans
El dels amics
i encara més del meu amor
propi
Encara més del meu propi amor.

VIII.
Valorar el que tinc
valorar del que disposo

Apreciar el gest subtil
gaudir de l’alè

Recorre el temps
amb els ulls clucs.
Amb la ment amb silenci.
Si més tingues
no seria més feliç

Deixar que el vent m’acaroni
i  l’escalfor del sol em besi

Deixar que tot se’m ofereixi a cada segon
com nou i ple.

viernes, 21 de enero de 2011

Poemes de les cartes del tao

imatge de la Paola Hakimi


Avui començo aquesta sèrie de poemes que aniré penjant regularment al blog.
Els poemes surten de la lectura de les cartes del Tao editades per Devas, que la Cristina em va regalar per reis. Li agraeixo aquesta font d’inspiració i espero que arribin a qui ressonin.
Salut i bon dia a tothom.

Carta extreta el divendres 21 de gener del 2011-01-21

Carta núm: XXV

Text de la carta:
Els bons són mestres dels dolents, y els dolents són útils als bons.
Qui no estima al seu mestre, ni aprecia ser útil manifesta confusió en el seu saber.
Aparentar ignorància sent il·luminat, aquest és el secret essencial.


Poemes

I. Qui creu que sap
no sap.

Qui sap
entén que no sap res.

Qui sap té
camina cap a la llum
i ajuda a caminar als altres.

Faig una reverencia
amb respecte
agraïment
i amor
als peus dels que anomenem
els meus enemics.
Per mi són els meus mestres
i els dec tot el meu aprenentatge.


II. Desplego
les ales del amor
gràcies a
qui encara no m’estima.

M’estiro davant els peus
d’aquells que encara em menyspreen.

Agraeixo el que em fan treballar
aquells que encara
em consideren l’enemic.
En un instant
tot serà llum
tots ells
tots nosaltres i tot
serem germans
davant dels ulls de l’univers.


III. L’amor tant ample
que no puc abastar-lo.

Omple tot el conegut i el desconegut.
El que reconeix-ho
el que em fa por.
L’amor omple els buits
els plens, els mitjos.

Em fa saber
tot el que necessita cura dins meu.

Cada cop que veig la por en mi
la veig en els altres.
L’odi
és el gran mestre
explicant  la necessitat d’estimar.



IV. En un moment
ja no tindré por de res.
Ni por de ningú.
M’ajupiré i m’aixecaré lliure.

En un moment
el moment desapareixerà
deixant només el complert.
Sense passat
sense futur
ni culpa, ni dol.

En un moment
la comprensió serà tot.

Cap mal present omplirà el meu cap.
cap estratègia ocuparà la meva ment.
En un moment,
en un moment.