Carta núm: XXXVIII
Text de la carta:
No hi ha calamitat més gran que tenir molts desitjos.
No hi ha mal més gran que ser ambiciós.
No hi ha falta més gran que lliurar-se a la cobdícia.
Així, saber apreciar els que es té, és una satisfacció constant.
V.
Res no desitjo
que no em falti el somriure a la cara i el cor.
Res no desitjo
que no em falti el plat a taula.
Res no desitjo
que no els falti la salut als meus ni a mi.
Res no desitjo
que no ens falti l’amor
que no ens deixi l’amor.
VI.
Si no fos jo, sinó un milionari
amb un espai gran per pintar
amb un hort gran
amb una sala gran per ballar.
Si no fos jo, sinó una milionària
amb una casa de pagès per viure
amb una llar de foc per escalfar
amb dos gossos peluts als peus
i nens voltant.
Si no fos jo, sinó milionària
aniria a una clínica de desintoxicació
jubilaria a la mare
la deixaria viure tranquil·la per sempre
sabent que mai li faltarà de res.
Però al cap d’un instant se’m ensorren els somnis
començo a patir per conservar els diners que no tinc
Em sento feliç de no ser milloraria
em sento feliç de no haver de patir
ni per perdre la casa, ni els gossos
ni llar de foc, ni els fills.
De no haver de patir per el que no tinc
em sento feliç
deslliurada dels meus milions.
VII.
El que tinc
em sembla suficient.
Sobretot
per l’amor del que gaudeixo:
El del meu home
El de la mare i els germans
El dels amics
i encara més del meu amor
propi
Encara més del meu propi amor.
VIII.
Valorar el que tinc
valorar del que disposo
Apreciar el gest subtil
gaudir de l’alè
Recorre el temps
amb els ulls clucs.
Amb la ment amb silenci.
Si més tingues
no seria més feliç
Deixar que el vent m’acaroni
i l’escalfor del sol em besi
Deixar que tot se’m ofereixi a cada segon
com nou i ple.
