miércoles, 30 de marzo de 2011

A la llum del sol



I.                      
Preciosa llum blanca del univers
preciós estel d’escalfor
m’omplo de tu com a reflex

I cel blau, blau-cel, sense núvols, sense cap mena de límit
embolcall sagrat de la terra
anella d’espai transitable.

I aire
llum i aire
blanc en moviment
blanc en dansa
camí blanc
blanca llum.

Arrossega tot allò que ja no ens fa servei,
que canvií desintegrant-se en milions d’espurnes lluminoses.
Aixeca-ho, fes-ho levitar
lliurant-ho com a registre al univers.

Sol, escalfor radiant
llum que ja m’ha transformat en llum:
No peso gens
no tinc cap límit a la pell
no soc de carn
només llum.

II.
A la llum del sol
jo escric versos lluminosos.
A la llum del sol i del poder que mostra.
Davant seu desapareix-ho en ella,
davant d’ella desapareix-ho en ell.

Clarament, amb els ulls tancats
sento que veig el blanc intens que m’inunda
res existeix, res més que el blanc.

Demano cures miraculoses!
Demano comprensió infinita!
Demano compassió.

III.
La blanca daga amb el seu exercit
d’incomptables dagues blanques
totes a l’hora precipitant-se
sobre la terra.
Sense elles morta.

Llum que m’empeny,
llum que m’esguarda:
Fes que el foc cremi dins meu
tot allò que sigui carbó.

IV.
Arrossego el banc
m’hi estiro a sobre
tant curta o llarga com soc
m’hi poso bé i el rebo:
Tot aquest sol de Març!