.jpg)
1. Una mena de dolor i una mena de plaer es
confonen
L’un de l’altre desconfien
Una mena de desamor i desig es confonen
Juguen al cor ferit
A la ferida que cou
Deslliguen els canells marcats
Exploten les butllofes
I tot queda tenyit de vermell, llàgrimes i
suor
Tot queda en runes
Sense gestió possible
Sense comprensió
Sense perdó.
2. Runa, trossos mal trencats
Amb cantons esmolats, tallants
Vidres embolicats amb paper de diari
Punxes de roser guardades en bossetes de tul
Esparadraps fet servir, amb restes de iode
Marques d’esgarrapades...
3. El rastre queda marcat a terra, com una
petjada de pintura
Que va tornant-se marró amb el temps, no marxa
Encara té les marques al coll, una per cada
dit
I a l’esquena li falten trossets de pell.
A sobre el llavi una llarga línia li travessa
la cara enfilant-se per sobre el nas i morint a la parpella.
Sort que va tancar els ulls.
4. Físic, tot allò que ens fa mal a un lloc localitzable
de la nostre anatomia.
Amb els anys la carn en comptes d’endurir se’ns
torna tova
I els ossos també.
Els ganivets i els punxons se’ns claven bé.
Es desfan les entranyes lentament mentre anem vivint
cap a la mort.
