El meu aprenentatge
de vegades és un mirall cruel
que em fa sentir malament.
M’escolto i penso:
Qui parla?
Qui és aquesta que parla,
i se li escorre l’ego entre les cames?
Al llevar-me al matí
el món se’m ha caigut a sobre.
Aquest petit món centrat en mi
se’m ha caigut a sobre.
I el dolor de la culpa per haver parlat
comparar-te l’incomparable.
D’una culpa de la que no em deslliuro
perseguint-me com la meva ombra:
Fosca...
Ancestral...
Cendrosa, en crema constant.
El bosc de la ment
acorralant-me!
El bosc de la ment
i tots els seus remaleits patrons!
La foscor instal·lant-se en l’anima
Per sopar
estàvem assegudes
davant d’un munt de lletres
guardades en caixetes de paper.
Assegudes davant de la vida
parlant dels micro móns personals
deslliurant-nos del mal.
I avui jo em sentia malament
sense saber per què
ara sabent per què.
Em venien al cap frases dites
i jo mateixa em veia
pronunciant
un cop rera un altre els noms del meu món.
Hauria de sentir-me bé per haver identificat un patró!
Hauria de sentir-me agraïda per l’aprenentatge!
Però no!
Ho sentia com misèria absoluta
com patologia enganxosa de la que hauré de llibertar-me:
Aquest ego que s’infiltra a tot arreu
que fa comparar el món amb nosaltres
que redueix el món a nosaltres.
Agraeixo i alhora demano disculpes aquí m’ha fet de mestra!
Agraeixo la lliçó de veure i aprendre per mi mateixa
gràcies a la interacció amb els altres.
Gràcies a la vida!
Y La Bamba - Juniper from Tangible Worldwide on Vimeo.
