miércoles, 17 de noviembre de 2010

Capitol 6 La Regressió



Em poso davant d’una porta que te un sol al mig enganxat.
El sol té  una cara com les que dibuixen els nens, la boca del sol està oberta i es on s’ha de posar la mà per obrir-la.
Entro en una sala plena de gent que estan d’esquenes a mi, hi ha molta gent, son nobles i gent del poble, tinc molta por.
Em miro els peus i estan descalços, porto una faldilla vermella fins a mitja cama, tinc 12 anys.
La sala és una església fosca, on entra la llum filtrada i colorida d’un rosetó jo camino per un passadís que la gent va deixant al mig.
Darrera meu caminen uns quants homes molt seriosos vestits de vermell.

Ara estic a casa, és una cabana al mig del bosc. La meva mare ens serveix el dinar (una sopa) a mi i al meu pare que és llenyataire, només parla la meva mare i parla molt poc.
Jo miro al meu pare, però ell ni tan sols aixeca els ulls del plat, no em mira ni tampoc em dirigeix la paraula.
Al terra de la cabana, davant de la taula, un nen petit seu a terra, s’entretén amb quelcom que té a les mans.
La meva mare porta un mocador ataronjat que li tapa el cap, el coll i la petxera, emmarcant-li la cara.
El meu pare acaba de menjar, s’aixeca i se’n va, sense tan sols mirar-nos ni dir  res, sé que al meu pare no li agrado i que també em troba estranya.

Estic al mercat , a la plaça del poble, omplo un canti molt gran i pesat d’aigua, i jugo amb l’aigua que surt d’uns becs d’ocells de pedra .
Deixo el canti al costat de la font i vaig a veure el fruiter que em dona pomes, després passo per la parada del carnisser que em dona un conill mort.
Jo m’ho poso tot al davantal i recullo el canti, llavors passa un grup de gent molt alta i ben vestida amb vestits de vellut i barret i em miren amb desplaci.
Veig que també tots els del mercat em miren una mica estrany, sé que pensen que soc estranya, diferent i que tenen una certa por i desconfiança.

Estic davant de casa meva, la porta és oberta, no hi ha ningú i tot està destrossat, cerco i crido a la meva mare. M’espanto molt i el cor em comença a bategar ràpid, llavors sento molt soroll de cavalls i gent acostant-se i surto de la cabana.
Un home vestit de negre amb una llarga capa a sobre d’un cavall negre ve corrents cap a mi.
Em poso a córrer amb totes les meves forces però l’home del cavall em persegueix i m’atrapa,  sé que em vol fer mal, se’m emporta.

Torno a ser a l’església al peu d’unes escales , hi ha molta gent i els senyors de vermell estan a dalt l’altar.
Em diuen que soc dolenta com la meva mare i que com ella mereixo un càstig,

Estic a la plaça del poble, hi ha molta gent , alguns criden que soc dolenta, d’altres s’ho miren en silenci.
Em porten a una tarima amb un pal, em lliguen al pal i em posen una corda al coll per escanyar-me, el home que ho fa em tapa la boca i el nas amb la mà, m’ofego.
Penso que és injust, odio a tota aquella gent a tots .Penso que em venjaré i els mataré a tots. Exploto per dins, surto del cos i des de l’aire em veig amb el cap abaixat i no m’agrada.

Ara soc en un lloc on tot és llum que a poc a poc va perdent intensitat i és torna claror .
Comencen a sortir llumetes grogues daurades que fan dibuixets per l’espai.
M’acosto a una d’aquestes llumetes i és la meva mare.
Ella ja sap el que m’ha passat té un somriure amorós a la cara, l’abraço, l’estimo tant i estic tant contenta de veure-la.
Li explico el que m’ha passat i li dic que no els perdonaré mai i que em venjaré, ella em diu que si que els perdonaré i que ja ho entendre més endavant.
Te una presencia d’una pau, saviesa i amor infinits, entenc el que em diu i se que es veritat, però encara veig impossible de perdonar-los.


Primera regressió  Igualada 4 de març del 2006  menjador de la Cristina 1h de la nit

Capítol 5 Personatges i Acróstics





I
Salvador Salla Solà
Demà és el teu aniversari

En fas 28
28 cicles de vida
28 primaveres, estius, tardors i hiverns

28 vegades que has anat sumant anys
per això vull enviar-te aquest escrit per tu,
el meu germà petit, però el més gran dels meus germans.
Per tu amb tot el meu cor.

Rínxols d’or entre els llençols del llit vestit
al meu coll agafat, i jo agafada a tu
corrent pels camps i els bosquets de pi
amb el vent sempre de cara
amb el vent d’Argençola dins.

Calces curtes i cos gran
gran com la teva pau
la pau que m’omple
molts cops
quan penso en tu.

Per més anys que passin
sempre et veuré paral·lelament infant
parlamenten gran
paral·lelament company

Ni que no estic amb tu
sempre em tens
ni que no et vegi ens veiem
els nostres petons i paraules
ens queden per sempre
amén.

Penso en la sort que tenim
d’haver-nos trobat aquí
per un altre cop compartir
tot el que la vida ens porti

Penso en com ens passa el temps
i en com ens canvia l’aspecte
però no l’aspecte interior
que és el que porta escalfor.

El vent d’Argençola a dins
em porta la teva música
i et veig tocant el trombó
en l’església il·luminada.

Aquell vent em porta els sons
i em porta  la teva mirada
i el saber que per sempre més
estarem junts en aquell aire.

Si tu ets gran
més gran és el teu cor
si tu ets gran
més gran és el teu nom
Salvador

Desitjo que siguis feliç
en cada moment de la vida
i que si algun cop et sent trist
sàpigues que en aquell vent
sempre hi tindràs una amiga.

Que vol saber-te escoltar
 acompanyant-te cada dia
que vol ser una part de tu
com tu li fas companyia

Estimat germà meu
la nineta dels meus ulls
el meu orgull
i temprança
el meu nord
la meva casa
el meu cap i el meu amor

Per que t’estimo
i respecto
per que t’enyoro i admiro
per que et necessito i trobo

Guarda el teu esperit de la vilesa
entén sempre al diferent
estima en cada vivència
en l’aire de l’experiència
que d’ella tu n’ets l’hereu.

Lluita sempre
com fins ara
per ser un home
ple d’amor
i que el seny que t’acompanya
no et deixi mai perdre el cor.

 Per que t’estimo
i respecto
per que t’enyoro i admiro
per que et necessito i trobo
felicitats Salvador.


II
Maria Montero

1 cor
2 petons
3 alegries
4 cançons
5 esperances
6 miracles
7 dies
8 infinits
9 poemes
10 desitjós
11 arbres
12 llunes
13 canvis
14 postes de sol
15 amistats
16 nens
17 salts
18 danses
19 poemes
20 tresors
21 papallones
22 gats
23 records
24 endevinalles
25 contes
26 amors
27 paraules dolces
28 regals
29 anys.
Felicitats cuca!

Acròstic per tu:

Moltes
Àguiles
Regals de pau
Increïble força
Amorosa

Muntanya sagrada
Oblida penes
Nostres cors salvatges
Trobaran el tresor
Entre els records
Robaran les flors
Originals i meravelloses, del jardí del paradís, per tu.





III
Mèlani

Potser el meu cos, no veus que t’acompanya
però el meu cor si, la meva essència si.

Potser de vegades no et sents estimada
però jo t’estimo,
per que t’he vist l’ànima.

Potser  molts cops, no entens la vida
però jo tampoc i malgrat això,
totes dues tenim esperança en el demà.

Potser un dia, l’oblit ens ompli el cor
però el temps,  ens haurà gravat una petjada
d’amor indestructible.

Avui tu allà i jo aquí
ballarem sota la lluna
i un fil d’or connectarà els nostres cors
amb una màgia profunda
com el teu mar estimat.

Aquest mar que sempre et rep
aquest mar que sempre et mira
que es mou com dansa eterna.
Ones que arriben i sospiren.
Aquest mar blau com els teus ulls.
Ulls on ens hem trobat, en un instant
 on la veritat surt
i  val per sempre.


IV
Montserrat
Bon dia nena meva,
felicito la vida, la teva , la nostre, la de tots els sers de l’univers.
Com sers son, els vents i les muntanyes.
Les fades com tu, i els follets del bosc.
L’esperit de les nostres pedres estimades
espero que et porti felicitat i amor preciós per tot.
Admiro el teu cor i la teva ànima
la teva bondat i la teva recerca de comprensió.
Felicitats nena meva,
tros de vida del meu cor
que el poder del teu nom et porti
tot el que necessitis
per omplir la teva vida
d’infinit, incondicional i immens
goig.

Acròstic per tu:

Muntanya sagrada
Olor de romaní
Nostre cor a les pedres
Totes teves
Sentiments d’amor
Estades màgiques
Rebels
Racons
Amoroses danses
Trencant les pors


V
Àlex López Cuadrado

Això és per tu
Lliure amor que m’acompanyes
Esperança
Xocolata dolça

Lliure amor que m’acompanyes
Orquídia  preciosa que he vist
Papallona del meu cor
Esperança
Ziga, zaga, dansa d’amor

Cuca meva, ets:
Un meravellós home, en la meva vida
Abans que marxi el dia
Donem, el que sempre em dones
Regalem la teva abraçada
Amorosa i càlida
Donem el teu somriure
On tu vius i m’acompanyes.

VI
Alberto Cordero

Albert 30

En el fons, del fons, del fons.
Allà on tan sols hi ets tu amb tu mateix
somiant o dormint
estimant o plorant.
La boira s’aixeca i et protegeix per sempre
o el sol brilla amb tota la intensitat imaginable.

En el fons, del fons, del fons
hi viuen els teus desitjós inconfessables
les teves pors de monstres infernals.
Allà on sempre hi fa el temps que tu vols
i les vies s’encadenen sense esforç
i plenes de plaers.

En el fons, del fons, del fons
no hi passa el temps
no ens fem grans
no perdem la innocència
ni la il·lusió.

Allà, en aquests paradís perdut
on tens el secret de com arribar-hi
allà viu la teva essència
i allà sempre... i exclusivament
és on et trobarem a tu.
 
VII 
Cati Cuadrado


Cançons
Amoroses
terres
Infinites

Curar-se
Unificada
Amb
Decisió
Recuperant la força
Admetent els errors
Donant la volta a la vida
Oblidant els mals records.


Hola princesa meva
espero que vagis recuperant-te
a poc a poc però amb força.
Aquesta tarda un repartidor de flors del “Navarro” ha trucat a casa
i m’ha portat un centre de plantes preciós
amb una orquídia una briessia i un ficus petitet,
tot ben posat dins d’un cub de vidre.

No hi havia remitent, ningú ho firmava i he pensat que segur que eren teves, per que a dins de la tarja posava: T’estimo.

Jo també t’estimo molt i desitjo que siguis feliç, que et posis bé i que ens vegem, i ens fem uns petons i unes abraçades.

una abraçada molt forta i els petons més dolços i rodons.






viernes, 12 de noviembre de 2010

Capítol 4 Auto-estima i auto- destrucció


Jorge Lizana


I
Venen a l’orgull         
les mentides
enfadades
vespes brunzint

Venen al desamor
 els insults

Sons malsonants
dagues voladores
escorpins negres
potes de conill
sargantanes llestes
cues de rata
mussols
aranyes peludes
bèsties de l’infern


En l’obscuritat
del llit
em veig
en l’armari mirall
Potes de pollastre penjant
rat-penats al sostre
budells de serp
granota congelada
ungles de lleó
bàlsam de tigre
cua d’escurçó

No puc més
Que les males idees se’n vagin del meu cap
que la llum perpetua m’il·lumini
i reposi en pau
donem gràcies
Amén



II
Ineficaç           
desgraciat
corrupte

No em deixis pas
aquesta nit

Fracassat
Vell
Intocable

Abraça’m fort
Molt fort

Pervertit
Boig
infumable

No m’abandonis
Al mirall només t’hi veig
A tu.




III
Patim, patam       
Soc aquí
no tinc ganes de res
Patum
salto sobre el llit
Patim
sempre em faig el mateix
m’enfonso com el plom
Patam
baixo al fons de mi
Patum

Patim
em castigo
Patam
m’aixafo
Patum
m’esclafo
patim, patam
una clofolla d’humà
Patum.

Capítol 3 Cultura popular i societat



I.
Quinze són quinze                
quinze, quinze, quinze.

Abaixarem els sous i això farà
que millori l’economia.

Quinze
Unificarem la moneda
sereu més pobres
però la vostre moneda
serà de les més potents
del món

Quinze
liberalitzarem el mercat
perquè els diners circulin
tant ràpid
tan sols els veureu passar.

Quinze
Privatitzarem els serveis i la sanitat
Morireu feliços!
Quinze!
Si podeu pagar l’enterrament.

Quinze
Viureu feliços
Si podeu pagar les operacions
els tractaments
i els medicaments.

Quinze
Les informacions
 seran parlades o amb dibuixos
Podreu aprendre a escriure!
A totes les escoles de pagament.

Quinze
Treballareu 20h diàries
Si és que teniu sort!
i teniu feina
Nosaltres
No necessitem treballar
Nosaltres fabriquem els diners

Quinze, són quinze
Quinze, quinze, quinze
Quinze son quinze
Quinze, quinze són!




 II
La boca plena      
plena de paraules
menjades
engolides
que tot seguit
vomitem

Les venes plenes de sang
si ens punxen
brollant surt el viu vermell

La pell ens tiba
 botox al poder

El poder en mans dels bojos
i els bojos tallant-se les mans.





III
Generalment       
tots som bons

Bons quan no ens toquen
la butxaca

De normal som educats
quan no se’ns pixen
a la cara

Quasi sempre
entenem als altres
menys quan pensem
que els altres no ens entenen


IV
 De no res
en fas un entrepà

De poca cosa
un abric

Cartrons marrons
càlids cartrons

Poca llet al pit
poca llet
agre és torna

Cartrons humits
gèlids cartrons

De demanar fas vida
de no donar-te
et dono mort

Jo que tinc per entrepans i capses
tants com vulguis

Poca llet al pit
i es torna agre.





V
Ton pare no te nas     
ton pare no te nas
ta mare és xata

Perquè un mal cirurgià
perquè  un mal cirurgià
 li buida la butxaca.

Ton pare plora sol
Ton pare plora sol
No té cap quarto
Sabent ben be del cert
Que aquell mal cirurgià
Opera cada dia


VI
O lai, la                                
La punyetera se’n va a comprar
Els de Dior venen dilluns
el dilluns se’n compra uns

O lai, la
La consumista se’n va a comprar
Els Versache son dimarts
el dimarts en compra uns quants

O lai, la
L’executiva se’n va a comprar
els Bulgari son dimecres
el dimecres joies tendres

O lai,la
la noia rica se’n va a comprar
Els Chanel son el dijous
el dijous els compra nous

O lai, la
La masovera se’n va al mercat
El mercat és el divendres
no hi han quartos
no hi han vendes

O lai, la
La masovera se’n va a robar
De tots treu cales dissabte
amb menjar la dona ho gasta

O lai, la
La masovera se’n va al mercat
Al mercat hi ha policia
la retenen per molts dies

O lai, la
La masovera a presó s’està
Els seus fills no tenen mare
moren sols
en una rasa

Els enterren el diumenge
a la fossa comú



O lai, la
l’aristocràcia se’n va a menjar
el convit es el diumenge
el diumenge tot s’ho mengen.



VII
Xemeneia               
xemeneia
Tu que en saps
dels fums més vells
Me’n faràs una foguera
per encendre
els meus anhels.

Xemeneia
xemeneia
Tu que en saps
de brases d’or
Me’n faràs un cor alegre
per encendre
la foscor.

Xemeneia
xemeneia
Tu que en saps
d’aire i de sons
Me’n faràs unes paraules
Per cantar-te
Unes cançons.



VIII
Rondalla       
que balla
paraula
que fa

Barret que s’aixafa
vestit que se’n va

La roda que para
més tard
 rodarà


Rondalla
que balla
s’acaba
i ja està.




IX
Nou com pocs            
vell com gaires
l’olivera i el matoll

Desglaçats
a prop
del foc

L’un mil anys
L’altre mesos
l’olivera i el matoll

L’un orgull
L’altre pobre
es barallen
a prop
de cop

L’olivera i el matoll
fills
germà, germana

Beuen de la mateixa aigua
mengen de la mateixa terra
reben el mateix sol

Deixa l’orgull olivera
Deixa la pobresa matoll
Deixeu els ets i els uts
per el sense fi
en l’ara

L’olivera i el matoll
sempre junts ensumant
el mateix aire.




X
Esvalotadora      
eixordes tot
els caus i les orelles

Esgavellada
desmarxant la carrera
al caminar

No m’esvalotis el galliner
que les gallines ponen poc
de mica en mica
acostat si us plau

Digués: quines son
les teves reivindicacions?

Senyor
Vestits daurats
Pedres precioses
Mitges fines
Bon perfum

Sabates de vidre
Calces de setí
Rentar
Tallar i assecar.


Capítol 2 Violència i maltractament




I.
Desplaci       
que obliga
se’n va
del braç punyent
el cop
bufetada
degotall de sang
cruesa
crua
esmaperduda

Pessic
d’ungla clavada
a la pell
pessic
pessiga
pit

Tou el pa de ta galta
tendre el prec
tendre carn
tendre blau

Tou el pa de ta cuixa
fosc el blau
sense soroll

De ton goig
fuig
fuig
de ton goig.


II
Abans                             
que érem abans?
Carn o palla?

Talla, talla
Ganivet
D’un bon tros
A un tros estret
Prim
I magre

Abans
que eres abans?
Carn o pols?

Escombra, escombra
Gens de borrisol
Tanca els ulls
Mentre marxa

Ara som calma

Cua de palla
Tot s’encén
Molsudet
Molsudet
Talla, talla
Ganivet.




III
Paret            
petita
petita
nena

Paret gran
gran daltabaix

Nena petita
mal gran

Et tallaria
els ous
gran cabró!

Nena petita
justícia gran
gran daltabaix

Aquí mateix t’executo
en nom
de tots els nens

Capítol 1 Poemes a la mort



I.
Ni idea del temps               
ni del futur

Ni temps perdut
ni guanyat
només experiències viscudes
 aprenentatge

Que ens queda?
Records d’olors
De petons
 riure
tristor , llàgrimes
infinites petjades

Ni temps perdut
Ni temps, perdut.



II.
El joc de viure
retrobar-se
la mirada plena
d’aigua blava....
sense enyorança
del que va ser el nostre cos

Només la funda
de l’anima.



III.
Escriure per no morir
viure per poder escriure
parlar per omplir
estimar i escoltar
el que es manifesta

Pensar, per ser pensat
tocar, per sentir el tacte
Mirar per reconèixer
tancar els ulls, per conèixer
dormir per somiar

Somiar-se
per existir
escriure per seguir viu...





IV.
En el dolor         
dolguts
dolgudes
arrosseguem el ventre
ens esquincem les entranyes

Ni tan sols el plor...

Cansats
cansades
de tenir que...
això o allò
aquí o allà
perquè si
perquè no
perquè ho dic jo

Ni tan sols el plor podria assecar-nos...

Penjats
penjades
del fil transparent
però de niló
quasi irrompible
que ens manté enganxats
temporalment a la vida

Ni tan sols el plor podria assecar-nos l’anima...

L’eruga que menja fulles
s’amaga després
sortint aviat
del seu capó
com preciosa papallona
el llarg camí
és un instant

Ni tan sols el plor
podria assecar-nos l’anima
ni salvar-nos...

Vola cap aquí
vola cap allà
el sol surt
el sol es pon

Ni tan sols el plor
podria assecar-nos l’anima
ni salvar-nos de la mort.





V.
Del buit al ple             
les ombres ballen
cançons velles
danses ancestrals

Foc, foc
pluja, pluja,
foc

L’hivern es buit
l’estiu es ple

Son, son
vine, vine,
son

La sang s’asseca
el món es para

Mort
sort
vine, vine,
mort

Soroll gelat
silenci tou
curt tot
vine, vine
mort.



VI.
El més vell           
a sota terra
el que encara no ha arribat
a sota terra

El malalt
a sota terra
el gentil
a sota terra
en la profunditat
els cucs

I a sobre
la mort
esperant.





VII.
Fundes i més fundes
Totes plenes
Totes buides

Embadalides boques que sospiren
Miralls sense plata al darrera

Fundes, munts de fundes
Plecs de fundes
Focs de fundes
Totes plenes
Totes buides

Dutxes
Habitacions mortes
Fundes despullades
Pansides

Caminen mudes
Totes plenes
Totes buides
Olorant el gas.



VIII.
Tots aquells
que es creuen l’elegit
amb tanta por com odi
amb tants pous
obscurs al pit

Proclamen vanitat
veritat certa i absoluta
raó impossible
xafant el nom de Déu

Maten per gust
gaudeixen del poder
s’omplen la boca
del que diuen, que mai faran
maten en nom de Déu

Discriminen per sexe
diners o color
traient-se el barret
davant els malvat

Parlant en nom de Déu

Només ells
podran salvar-se
si no ets dels seus
no ets ningú
per ells, els altres l’enemic

Pervertint el nom de Déu


Estimaràs a Déu sobre totes les coses.
No prendràs el nom de deu en va