Passeig amb vistes

Jaume Plensa

En allò, el reclam de l'existència
ens fa passejar per costes
i baixades i a peu pla.

Sense camps llaurats a l'esquena
amb arbres centenaris
de pell de dinosaure adormit
tallada pel temps i les vivències.

Sense horts plens de calçots al ventre,
amb olor de codony encara a les mans.
D'haver-te tocat!
D'haver recorregut incertament
la teva geografia singular.

D'haver-te  imaginat,
amb aquesta olor dolça que et caracteritza
al meu costat
caminat pels camps
mirant Montserrat.

Caminant pels horts
amb terrossos a les mans.

Poema en la rasa

Lady Macbeth (1812)
Johann Heinrich Füsli


Més que dir un poema
prefereixo les rases
i els escorxadors
de paraules dolces.

I allà on hom posa: bellesa
jo hi poso plor desconsolat, insoldable
de percepció del propi límit.

I allà on hi posa: preferència
jo hi poso desig, costum,
de desig de llavis que mai seran meus.

M'amoïno pel massa
pel rodó
pel bonic i a la fi mort al acabar de dir-lo
M'amoïno i després caic a velocitat precipitada
en l'ombra calenta del volcà
que crema tanta palla dins meu.

Més que dir un poema
prefereixo les rases
i aquells rierols de fang que quan plou
omplen la meva ment de paraules.

REBEKKA KARIJORD - USE MY BODY WHILE IT´S STILL YOUNG (official HD) from Control Freak Kitten Records on Vimeo.

Ni la teva aprovació em dec

Francisco de Goya


Pensava arribar-te al cor com una bomba
deixar-te esgarrifat
esglaiat d'emoció
llàgrimes avall
i pell de poll

Pensava travessar la pell dura
travessar el muscle
el moll de l'os
commoure tanta ànima com tinguessis
i m'he quedat muda
m'he quedat morta
blanca, pàl·lida, glaçada
perduda, buida, desfeta
inert...

I tanta vida com tingues
cridaria
cantaria
i tornaria a descobrir
tanta veu com tingues cantaria
posseïda
pels ancians

I tanta energia com tingues
tornaria a devorar allò que em regalares
i tornaria a honorar-ho des de el fons
des de la foscor lluminosa del creador

Jo soc, aquella que és presencia i poesia
Jo soc, allò que mai descansa
jo soc, allò que pot fer i transformar
del no res, del no manifestat...
 a les matèries.

Andròmeda, ja vens?

Andròmeda


Vestits
de cop i volta volen
aire fred d'hivern
que s'acosta imparable

Amb el teu alè al clatell
i la teva veu dolça
a l'orella

Amb les teves mans als pits
i el teu cabell negre
entre les meves

Ja no em queden fulles per llençar-te
ni per cobrir-te
Ja no em queden vents per glaçar-te
ni mentides per dir-te
i la sort...
la sort em fuig
com cop d'aire
i l'aire
se'm escapa dels pulmons
fabricant  un núvol de boira baixa
irisat i circular


Tot dit
tot fet
espero la lluna plena amb una infusió calenta entre les mans
i el regust de tu que s'hi barreja
i el regust de tu que ja s'hi fon
i el regust de tu que ja només em queda
com un pensament d'enyorança que t'envio
mentre vola la tela suau de la meva faldilla tacada d'estels.

Lluita guanyada

"Os cavaleiros Sidhe", de John Duncan, 1911

Perfilant, per resposta un: No

Ja no t’estimo: mai més!

Ja no et vull veure més

Ja no et vull veure,mai més!

Perquè amb la teva actitud: de lluita

Em quedo mal feria

Em fas mal 

Declarar-te l’oblit

Que la guerra no la vull

Ja la vaig guanyar

Fa més de mil vides.

Em fas mal 

Ja no et deixaré reproduir el patró

Ja no et deixaré reproduir el maleit patró.

Allà, en la ment.

Kazuo Ono

El rostre negat

i la follia inclosa dins nostre

De regal

Adjunta

Amb el lot

Ens passen els dies, els mesos

Les projeccions d’aquell temps irreal

Que mai podrà ser ara

Que mai podrà passar

L’enyorança d’allò no viscut, però projectat

El record d’allò, que només s’ha animat en les nostres neurones,

el sistema límbic

O el límbic- musical

Una nota rere una altre ballem

I els passos ens surten perfectes

Flotant a l'aire, com plomes, sense perdre mai el ritme

El nostre cos; tant flexible com el més flexible del món del circ!

La nostra bellesa, tant intensa, com aquella noia que un dia vàrem veure i desitjar ser!

La nostra vida perfecte, com aquella mort, de la que gaudim una mica cada dia:

Al imaginar-la.

Sigur Rós - Valtari from Sigur Rós Valtari Mystery Films on Vimeo.

El destructor

El destructor s’acosta

arrossegant-se

gratant-se el cap

murmurant….

El destructor camina descalç

fa pudor de mascle esquerp

té els ulls encesos

els genolls plens de ferides

i el cor eixut, eixut, eixut.

En el cel

els núvols han vist passar tots els seus temps de bondat

Totes les ànsies de meravellar-se amb cada sortida de sol

amb cada flor i cada insecte

amb cada llàgrima que queia dels ulls dels altres

El destructor

cada dia es cansa més

cada dia necessita més; anar a dormir aviat

clavar un cop de peu a una casa

o aixafar un arbre

No paeix les  ovelles

no tolera l’alcohol

ni aguanta les seves males costums.

Ara, al costat d’aquesta paret de pedra altíssima

veu el niu de l’àliga allà dalt

amb un poll a dins:

Xisclant!

Es sent tant vell!

Que fins i tot es planteja:

Deixar de destruir i descansar.

Viatges: viatge II

En la foscor de la nit em queixo
Sense llum em jutjo
A las palpentes lluito

Por que m’ofegues al fons dels meus abismes!
Fuig!

Ve l’amor amb la seva capa roja
Ve l’amor amb el seu mantell tou
Ve l’amor a parlar-me a cau d’orella: - T’allibero de tot-
Ve l’amor amb els seus braços d'abraçada i fa.
M’allibero, de mi mateixa!

Viatges: Viatge I

Hi ha un viatge etern
de morir sempre
 i sempre tornar a néixer.

Hi ha les cent mil parades del camí
i les dues mil cinc centes dotze arrencades a sotracs.

Hi ha les infinites lamentacions
i els perques salvatges
que mai són contestats:
Que a mi són contestats!

Els punys!
Com cotilles!
Com martells!
Les dents gastades, que grinyolen!

Nua al mirall:
Davant de la meva impotència!
Davant de la meva persona!
Davant de la meva no resposta
 i re- pregunta...
 i re-resposta.

Hi ha les tres centes mil ordes infernals
que m'acompanyen en els viatges.

I per últim,
els infinits àngels que canten “ De profundis” del Arvo Part
mentre anem d’un ventre a l'altre.