I.
Ni idea del temps
ni del futur
Ni temps perdut
ni guanyat
només experiències viscudes
aprenentatge
Que ens queda?
Records d’olors
De petons
riure
tristor , llàgrimes
infinites petjades
Ni temps perdut
Ni temps, perdut.
II.
El joc de viure
retrobar-se
la mirada plena
d’aigua blava....
sense enyorança
del que va ser el nostre cos
Només la funda
de l’anima.
III.
Escriure per no morir
viure per poder escriure
parlar per omplir
estimar i escoltar
el que es manifesta
Pensar, per ser pensat
tocar, per sentir el tacte
Mirar per reconèixer
tancar els ulls, per conèixer
dormir per somiar
Somiar-se
per existir
escriure per seguir viu...
IV.
En el dolor
dolguts
dolgudes
arrosseguem el ventre
ens esquincem les entranyes
Ni tan sols el plor...
Cansats
cansades
de tenir que...
això o allò
aquí o allà
perquè si
perquè no
perquè ho dic jo
Ni tan sols el plor podria assecar-nos...
Penjats
penjades
del fil transparent
però de niló
quasi irrompible
que ens manté enganxats
temporalment a la vida
Ni tan sols el plor podria assecar-nos l’anima...
L’eruga que menja fulles
s’amaga després
sortint aviat
del seu capó
com preciosa papallona
el llarg camí
és un instant
Ni tan sols el plor
podria assecar-nos l’anima
ni salvar-nos...
Vola cap aquí
vola cap allà
el sol surt
el sol es pon
Ni tan sols el plor
podria assecar-nos l’anima
ni salvar-nos de la mort.
V.
Del buit al ple
les ombres ballen
cançons velles
danses ancestrals
Foc, foc
pluja, pluja,
foc
L’hivern es buit
l’estiu es ple
Son, son
vine, vine,
son
La sang s’asseca
el món es para
Mort
sort
vine, vine,
mort
Soroll gelat
silenci tou
curt tot
vine, vine
mort.
VI.
El més vell
a sota terra
el que encara no ha arribat
a sota terra
El malalt
a sota terra
el gentil
a sota terra
en la profunditat
els cucs
I a sobre
la mort
esperant.
VII.
Fundes i més fundes
Totes plenes
Totes buides
Embadalides boques que sospiren
Miralls sense plata al darrera
Fundes, munts de fundes
Plecs de fundes
Focs de fundes
Totes plenes
Totes buides
Dutxes
Habitacions mortes
Fundes despullades
Pansides
Caminen mudes
Totes plenes
Totes buides
Olorant el gas.
VIII.
Tots aquells
que es creuen l’elegit
amb tanta por com odi
amb tants pous
obscurs al pit
Proclamen vanitat
veritat certa i absoluta
raó impossible
xafant el nom de Déu
Maten per gust
gaudeixen del poder
s’omplen la boca
del que diuen, que mai faran
maten en nom de Déu
Discriminen per sexe
diners o color
traient-se el barret
davant els malvat
Parlant en nom de Déu
Només ells
podran salvar-se
si no ets dels seus
no ets ningú
per ells, els altres l’enemic
Pervertint el nom de Déu
Estimaràs a Déu sobre totes les coses.
No prendràs el nom de deu en va
No hay comentarios:
Publicar un comentario