I.
Quinze són quinze
quinze, quinze, quinze.
Abaixarem els sous i això farà
que millori l’economia.
Quinze
Unificarem la moneda
sereu més pobres
però la vostre moneda
serà de les més potents
del món
Quinze
liberalitzarem el mercat
perquè els diners circulin
tant ràpid
tan sols els veureu passar.
Quinze
Privatitzarem els serveis i la sanitat
Morireu feliços!
Quinze!
Si podeu pagar l’enterrament.
Quinze
Viureu feliços
Si podeu pagar les operacions
els tractaments
i els medicaments.
Quinze
Les informacions
seran parlades o amb dibuixos
Podreu aprendre a escriure!
A totes les escoles de pagament.
Quinze
Treballareu 20h diàries
Si és que teniu sort!
i teniu feina
Nosaltres
No necessitem treballar
Nosaltres fabriquem els diners
Quinze, són quinze
Quinze, quinze, quinze
Quinze son quinze
Quinze, quinze són!
II
La boca plena
plena de paraules
menjades
engolides
que tot seguit
vomitem
Les venes plenes de sang
si ens punxen
brollant surt el viu vermell
La pell ens tiba
botox al poder
El poder en mans dels bojos
i els bojos tallant-se les mans.
III
Generalment
tots som bons
Bons quan no ens toquen
la butxaca
De normal som educats
quan no se’ns pixen
a la cara
Quasi sempre
entenem als altres
menys quan pensem
que els altres no ens entenen
IV
De no res
en fas un entrepà
De poca cosa
un abric
Cartrons marrons
càlids cartrons
Poca llet al pit
poca llet
agre és torna
Cartrons humits
gèlids cartrons
De demanar fas vida
de no donar-te
et dono mort
Jo que tinc per entrepans i capses
tants com vulguis
Poca llet al pit
i es torna agre.
V
Ton pare no te nas
ton pare no te nas
ta mare és xata
Perquè un mal cirurgià
perquè un mal cirurgià
li buida la butxaca.
Ton pare plora sol
Ton pare plora sol
No té cap quarto
Sabent ben be del cert
Que aquell mal cirurgià
Opera cada dia
VI
O lai, la
La punyetera se’n va a comprar
Els de Dior venen dilluns
el dilluns se’n compra uns
O lai, la
La consumista se’n va a comprar
Els Versache son dimarts
el dimarts en compra uns quants
O lai, la
L’executiva se’n va a comprar
els Bulgari son dimecres
el dimecres joies tendres
O lai,la
la noia rica se’n va a comprar
Els Chanel son el dijous
el dijous els compra nous
O lai, la
La masovera se’n va al mercat
El mercat és el divendres
no hi han quartos
no hi han vendes
O lai, la
La masovera se’n va a robar
De tots treu cales dissabte
amb menjar la dona ho gasta
O lai, la
La masovera se’n va al mercat
Al mercat hi ha policia
la retenen per molts dies
O lai, la
La masovera a presó s’està
Els seus fills no tenen mare
moren sols
en una rasa
Els enterren el diumenge
a la fossa comú
O lai, la
l’aristocràcia se’n va a menjar
el convit es el diumenge
el diumenge tot s’ho mengen.
VII
Xemeneia
xemeneia
Tu que en saps
dels fums més vells
Me’n faràs una foguera
per encendre
els meus anhels.
Xemeneia
xemeneia
Tu que en saps
de brases d’or
Me’n faràs un cor alegre
per encendre
la foscor.
Xemeneia
xemeneia
Tu que en saps
d’aire i de sons
Me’n faràs unes paraules
Per cantar-te
Unes cançons.
VIII
Rondalla
que balla
paraula
que fa
Barret que s’aixafa
vestit que se’n va
La roda que para
més tard
rodarà
Rondalla
que balla
s’acaba
i ja està.
IX
Nou com pocs
vell com gaires
l’olivera i el matoll
Desglaçats
a prop
del foc
L’un mil anys
L’altre mesos
l’olivera i el matoll
L’un orgull
L’altre pobre
es barallen
a prop
de cop
L’olivera i el matoll
fills
germà, germana
Beuen de la mateixa aigua
mengen de la mateixa terra
reben el mateix sol
Deixa l’orgull olivera
Deixa la pobresa matoll
Deixeu els ets i els uts
per el sense fi
en l’ara
L’olivera i el matoll
sempre junts ensumant
el mateix aire.
X
Esvalotadora
eixordes tot
els caus i les orelles
Esgavellada
desmarxant la carrera
al caminar
No m’esvalotis el galliner
que les gallines ponen poc
de mica en mica
acostat si us plau
Digués: quines son
les teves reivindicacions?
Senyor
Vestits daurats
Pedres precioses
Mitges fines
Bon perfum
Sabates de vidre
Calces de setí
Rentar
Tallar i assecar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario