Vestits
de cop i volta volen
aire fred d'hivern
que s'acosta imparable
Amb el teu alè al clatell
i la teva veu dolça
a l'orella
Amb les teves mans als pits
i el teu cabell negre
entre les meves
Ja no em queden fulles per llençar-te
ni per cobrir-te
Ja no em queden vents per glaçar-te
ni mentides per dir-te
i la sort...
la sort em fuig
com cop d'aire
i l'aire
se'm escapa dels pulmons
fabricant un núvol de boira baixa
irisat i circular
Tot dit
tot fet
espero la lluna plena amb una infusió calenta entre les mans
i el regust de tu que s'hi barreja
i el regust de tu que ja s'hi fon
i el regust de tu que ja només em queda
com un pensament d'enyorança que t'envio
mentre vola la tela suau de la meva faldilla tacada d'estels.
No hay comentarios:
Publicar un comentario