Jaume Plensa
En allò, el reclam de l'existència
ens fa passejar per costes
i baixades i a peu pla.
Sense camps llaurats a l'esquena
amb arbres centenaris
de pell de dinosaure adormit
tallada pel temps i les vivències.
Sense horts plens de calçots al ventre,
amb olor de codony encara a les mans.
D'haver-te tocat!
D'haver recorregut incertament
la teva geografia singular.
D'haver-te imaginat,
amb aquesta olor dolça que et caracteritza
al meu costat
caminat pels camps
mirant Montserrat.
Caminant pels horts
amb terrossos a les mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario