Pujava amb un suculent esmorzar de la
pastisseria Brunells escales amunt , com esperitada, quan la senyora Palmira em
va cridar i em va donar un plec de cartes que teníem pendents de recollir. Com
que tenia molta gana li vaig donar les gràcies sense mirar-les i vaig seguir
amunt fins a dalt de tot.
Aquella setmana havíem posat una tauleta no
gaire gran a sota la cúpula i menjàvem tots els àpats en aquella estança. El Pau
ja havia fet cafè i escalfava la llet, jo em vaig afanyar a parar la taula i
obrir l ‘esmorzar estripant el paper del paquet. Ens vam asseure i ja més
relaxats li vaig anar donant totes les seves cartes i notificacions que m’havia
donat la Palmira.
Xerràvem de lo bonic que era anar fent canvis
al pis i de que aquella cúpula fos un comodí per anar muntat escenografies
quotidianes. Rèiem animats comentant que acabaríem posant rodes als llits per a
poder-los traslladar fins a la cúpula i del molt que ens agradaven els canvis
de decorat.
Un dels sobres que havia rebut era una
propaganda del banc, mai les llegeixo les propagandes, però aquesta deia amb lletres
grans, daurades i en relleu: "T’agraden el canvis? T’oferim una vida de canvis i
aventures constants, no et costarà res i els interessos són molt interessants".
Em va cridar l’atenció, però vaig riure sense acabar de llegir-la,
semblava que els del banc ens escoltessin, tot allò era tant absurd, ja no
sabien que inventar-se. La vaig deixar allà sobre la taula, ben posada amb les seves lletres daurades mirant-me per poder parar-hi atenció més
tard, m’havia obert la curiositat, però no tant com per no gaudir d’aquell
brioxet amb pernil dolç i formatge de Cal Brunells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario